On són?
On són?
La maleta es veu molt traginada. El marró tabac hi ajuda, la fa ser més embrutadissa i l´envelleix. Sort que en els colzes hi duu reforços de llautó que l´emparen perquè ha rebut per tot arreu. Al bell mig de la tapa algú es va entretenir a fer un sorgit de peixater a la pell, pell plastificada. Les dues claus són iguals pels dos panys, més valents, acerats, però ja estan rovellats. Al costat de la nansa de llautó entubat, sobre el voral de la tapa, crida l´atenció un tros de paper blanc aguantat per dues tiretes de cel·lo a banda i banda, cremades pels anys, on s´hi llegeix “Ratratus”.
Fa pensar, però, que se l´estima molt i ha volgut conservar-la intacte, prohibit tocar o arreglar. Això es nota amb el dur-la. Tanmateix no hi ha viatgers que portin aquestes maletes de fer riure, no hi cap res. No és, no, una maleta de viatge; en canvi, la Maria sí que està de viatge, llarg, i per avui ja en té prou. Mai s´hagués pensat que voltar arribés a cansar tant. Per fi és a l´habitació 8 de la fonda Vianya, al segon pis. Amb compte, posa la maleta a sobre el llit i la deixa oberta. A dins, hi duu cinquanta-dues cares deixades de qualsevol manera, així les va trobar, ben esgarriades.
La maleta es veu molt traginada. El marró tabac hi ajuda, la fa ser més embrutadissa i l´envelleix. Sort que en els colzes hi duu reforços de llautó que l´emparen perquè ha rebut per tot arreu. Al bell mig de la tapa algú es va entretenir a fer un sorgit de peixater a la pell, pell plastificada. Les dues claus són iguals pels dos panys, més valents, acerats, però ja estan rovellats. Al costat de la nansa de llautó entubat, sobre el voral de la tapa, crida l´atenció un tros de paper blanc aguantat per dues tiretes de cel·lo a banda i banda, cremades pels anys, on s´hi llegeix “Ratratus”.
Fa pensar, però, que se l´estima molt i ha volgut conservar-la intacte, prohibit tocar o arreglar. Això es nota amb el dur-la. Tanmateix no hi ha viatgers que portin aquestes maletes de fer riure, no hi cap res. No és, no, una maleta de viatge; en canvi, la Maria sí que està de viatge, llarg, i per avui ja en té prou. Mai s´hagués pensat que voltar arribés a cansar tant. Per fi és a l´habitació 8 de la fonda Vianya, al segon pis. Amb compte, posa la maleta a sobre el llit i la deixa oberta. A dins, hi duu cinquanta-dues cares deixades de qualsevol manera, així les va trobar, ben esgarriades.
0 (12)
Where are they?
The suitcase looks well-used. Its tobacco-brown colour helps, making it easier to get dirty and look old. It’s a good thing it has brass corner protectors, because it’s been battered all around. In the centre of the lid, someone mended the leather, the plasticized leather, with fishnet stitching. The keys for both locks are the same, strong, steely, but now they are rusty. Beside the tubular brass handle, on the edge of the lid, what attracts one’s attention is a piece of white paper secured on two sides by strips of sticky tape, yellowed with age, it reads "Ratratus”.
Nevertheless, everything seems to indicate that she values it is highly and means to preserve it intact, not manipulated or repaired. This is noticeable when it is carried. But there are no travellers carrying these almost toy like suitcases, there’s no room for anything. It isn’t really a suitcase for travelling; whereas, María is actually travelling, a long distance, and she has had enough for today. She would never have imagined that travelling round the world could be so tiring. She is finally in room 8 of the Vianya Hostel, on the second floor. She carefully places the suitcase on the bed, leaving it open. Inside there are fifty-two faces placed haphazardly, that’s how she found them, well misplaced.
The suitcase looks well-used. Its tobacco-brown colour helps, making it easier to get dirty and look old. It’s a good thing it has brass corner protectors, because it’s been battered all around. In the centre of the lid, someone mended the leather, the plasticized leather, with fishnet stitching. The keys for both locks are the same, strong, steely, but now they are rusty. Beside the tubular brass handle, on the edge of the lid, what attracts one’s attention is a piece of white paper secured on two sides by strips of sticky tape, yellowed with age, it reads "Ratratus”.
Nevertheless, everything seems to indicate that she values it is highly and means to preserve it intact, not manipulated or repaired. This is noticeable when it is carried. But there are no travellers carrying these almost toy like suitcases, there’s no room for anything. It isn’t really a suitcase for travelling; whereas, María is actually travelling, a long distance, and she has had enough for today. She would never have imagined that travelling round the world could be so tiring. She is finally in room 8 of the Vianya Hostel, on the second floor. She carefully places the suitcase on the bed, leaving it open. Inside there are fifty-two faces placed haphazardly, that’s how she found them, well misplaced.
0 (12)
